Servei de mentoria i d’assessorament als joves

Foto de Liza Summer: https://www.pexels.com/es-es/foto/mujer-en-sueter-gris-sosteniendo-su-cabello-6383158/

Des del servei d’assessorament i mentoria de La Dula, hem acompanyat individualment a aquelles joves interessades en treballar la vessant emocional i mental per alleugerir el camí laboral i/o formatiu.

Durant el primer any del projecte vam acompanyar a 11 persones i durant la meitat d’aquest segon any han començat el seu procés 24 persones noves. El primer any vam teixir xarxa i aliances amb serveis d’ocupació laboral, equipaments juvenils, professionals de centres d’educació post-obligatòria, Referents de Benestar Emocional Comunitaris dels Centres d’Atenció Primària així com entitats i serveis sociocomunitaris. D’aquesta manera, poc a poc s’ha vist un augment de la demanda del nostre servei durant el 2024 i hem tingut habilitada una llista d’espera.

Els malestars detectats han estat lleus i moderats relacionats especialment amb situacions familiars complexes, baix nivell socioecomòmic o persones en situació irregular. Per altra banda, també hem atès joves amb situacions més complexes que han requerit derivació a serveis especialitzats en salut mental i/o Centres d’Atenció Primària.

Cadascuna de les persones ha pogut ser atesa individualment durant 14 sessions per una professional psicòloga general sanitària de la Cooperativa Espai Nacre SCCL.

Breus reflexions sobre l’acompanyament emocional 

Sense salut mental les oportunitats per la inserció laboral o retorn al sistema educatiu es redueixen significativament. Aquesta és la premisa amb la que hem treballat per pal·liar la discriminació que existeix en diversos col·lectius vulnerables i clarament vulnerats.

Després de més d’un any i mig oferint aquestes sessions d’acompanyament, hem observat una gran demanda de persones racialitzades així com persones supervivents de situacions d’abús i trauma en contextos familiars, laborals o de parella.

Hem detectat també una centralització de serveis a nivell comarcal que dificulten el desfer-se’n de la solitud no volguda tan present en els joves d’avui en dia. Des del servei entenem la salut mental com a comunitària i la prescripció social cap a actius del territori ha estat una de les peces clau en la nostra intervenció per tal d’enfortir socialment les xarxes i promoure espais de suport mutu.

Per últim, hem evidenciat una vegada més la manca de recursos públics destinats a la salut mental i a la vegada el gran potencial del model comunitari respecte el benestar emocional personal i de la societat.

El mercat de treball esdevé sovint un espai hostil i font de patiment, especialment per a les joves. Les dificultats per accedir a primeres feines o a aquelles que compleixen mínimament amb les nostres expectatives, les condicions de treball precari, el tracte degradant o la pressió que podem rebre al lloc de feina, així com els abusos o vulneració dels nostres drets laborals com a treballadores són alguns dels elements que poden tenir un impacte directe en la nostra salut mental. A més, les persones que ja pateixen malestar emocional encara tenen un major grau de vulnerabilitat.

Algunes dades*:

  • El 40% de les persones treballadores consideren dolent o regular el seu estat actual de salut
  • El 60% dels treballadors que ha passat per un problema de salut mental no ha deixat d’anar a la feina
  • El 90% de les persones que han passat per un problema de salut mental no s’han sentit capaces de parlar-ne obertament a la feina

Davant d’aquesta situació, la Dula estem realitzant tallers per tal que les joves treballadores tinguin nocions bàsiques per a la seva autodefensa laboral.

Alguns recursos que donem a conèixer a les joves:

 

*Dades de l’informe 2023 Salut mental i estigma a les organitzacions catalanes. Obertament.

L’individualisme, la competitivitat i el consumisme són alguns dels valors, estretament vinculats al model socioeconòmic imperant, impregnen avui la nostra societat i també entre les més joves. Aquests valors en molts casos tenen impacte en la nostra salut mental. L’ideal de persona feta a ella mateixa i exitosa dins el marc capitalista, genera molta frustració perquè és un ideal impossible que ens culpabilitza de forma constant. Tot això queda amplificat avui a través de les xarxes socials.

Per contra, des de La Dula volem promoure valors de cooperació i participació enfocats al bé comú, com a antídot al malestar emocional. És per això que hem generat espais on compartir amb joves projectes comunitaris d’autoorganització juvenil que continguin en la seva pràctica aquests valors.

Joves en primera persona han explicat a altres joves de Cicles Formatius, PFI’s o en el Centre de Noves Oportunitats de la comarca la seva experiència d’autoorganització en projectes comunitaris de tipus social, polític o cultural, com poden ser l’Ateneu Popular La Malgirbada o el Sindicat d’Habitatge de Granollers; el Gimnàs Popular Francesc Ollé de Mollet o l’espai juvenil La Paki de Cardedeu.

La Dula – Programa Ocell de Foc al Vallès Oriental, ofereix un servei d’acompanyament emocional individual.
L’objectiu d’aquest servei és poder acompanyar a les persones joves en l’abordatge del seus malestars, augmentar les seves capacitats d’autogestió personal i contribuir a potenciar els seus itineraris vitals.
Aquest servei s’ofereix de forma gratuïta a qualsevol jove entre 16 i 30 anys resident al Vallès Oriental. L’atenció pot ser presencial o online i no hi ha llistes d’espera.
Per poder activar el servei podeu contactar directament al telèfon 622 30 78 50, enviar un missatge directe a l’instagram d’@espainacre sol·licitant Acompanyament La Dula.

La Dula tornem a obrir un espai de reflexió col·lectiva per a joves entorn als malestars a “El Local”, equipament juvenil de Canovelles.

La proposta és generar un context on posar en comú allò que ens atrevessa per articular-ho de manera col·lectiva i així crear eines per un abordatge comunitari i transformador.

Des del servei de l’Estol hem dissenyat un itinerari per tal d’acompanyar i oferir suport a les joves en el desenvolupament d’un projecte de vida independent, a la vegada que enfrontem els malestars més enllà del circuit clínic de salut mental. Fomentem la participació i l’enfortiment del teixit social i comunitari per a la transformació social, i també l’articulació del malestar a través de la creativitat i la vinculació amb la cultura.

Què proposem?

Un procés de MENTORIA I ASSESSORAMENT per a un itinerari de vida independent i l’abordatge del malestar juvenil. En aquest procés acompanyem de forma tant individual com grupal, i abordem a partir de diferents càpsules aquells àmbits i aspectes que responen als interessos i motivacions de les mateixes joves.

Us presentem l’esquema bàsic. Aquest es pot adaptar a les necessitats de les joves i també dels centres, serveis i professionals que treballen amb joves, tant pel que fa al nombre de càpsules a realitzar, com l’ordre d’aquestes. De les set càpsules que presentem, per tal de preservar la idea de circuit i itinerari, així com per cuidar el vincle i aprofundir en aspectes de benestar emocional, proposem que com a mínim es realitzin 3-4 càpsules.

Objectius de les càpsules:

1. Acollida: explicar el programa i els seus objectius, generar dinàmiques on les joves identifiquin els seus interessos per adaptar l’itinerari i les accions a les necessitats i desitjos de les participants.

2. Acompanyament emocional: generar un espai de reflexió entorn al malestar des d’una mirada crítica, comunitària i desestigmatitzadora. 

Si la persona ho desitja, es pot ampliar a un acompanyament terapèutic individual

3. Laboral: conèixer el món laboral, tant des d’una perspectiva de la recerca de feina, com de drets laborals i/o de l’Economia Social i Solidària. 

4. Educatiu: orientar acadèmicament i en les transicions educatives. 

5. Procés creatiu: generar processos creatius per articular el malestar a través de diferents eines creatives (fonamentalment l’art urbà però també el teatre social o la performance). 

6. Participació, Xarxa i Comunitat: partim de la premissa que la soledat no volguda i l’aïllament són dos dels factors clau del malestar juvenil. Per aquest motiu, apostem per fer prescripció comunitària que inclou un procés d’acompanyament que busca la vinculació i participació en espais de suport mutu, processos creatius col·lectius o teixit associatiu. 

7. Avaluació i tancament: aquest itinerari pretén millorar el benestar de les joves, així com acompanyar per a una vida independent. En aquest sentit, oferim un seguiment en clau emocional i avaluem també els retorns al sistema educatiu i les insercions laborals. 

L’Estol, el servei de La Dula que impulsa els grups de suport mutu i que acompanya els itineraris vitals de les persones joves, ha arrencat la seva activitat en les darreres setmanes donant-se a conèixer a diversos agents del territori i engegant els primers espais de trobada.

Concretament, L’Estol ha facilitat una sessió sobre malestars i salut mental al programa “Singulars” de la Masia Tres Torres i ha engegat un grup no mixt setmanal al Centre Noves Oportunitats, amdbós a Granollers.

A més, fruit de l’aliança de La Dula amb diversos equipaments juvenils de la comarca, l’Estol està acompanyant un altre grup no mixt a “La Paki” de Cardedeu i ha engegat grups mixtes a El Kaliu a Lliçà i a “El Local” de Canovelles.

Els “Espais de Trobada” estan pensants com un context on posar en comú el malestar, reflexionar sobre les seves causes i articular eines col·lectives per fer-hi front.

Per més informació, podeu posar-vos en contacte amb L’Estol a: acompanyament@ladula.cat.

 

 

En el marc de la lluita contra l’estigma, des de La Dula publiquem una guia d’ús del llenguatge per contribuir a la construcció de narratives despatologitzadores.

Sabem que el llenguatge té un pes important en la construcció de la realitat: Anomenar les coses d’una o altra manera té implicacions en l’imaginari col·lectiu, en els estereotips que es projecten sobre les persones i en les possibilitats que tenim per donar sentit i interpretar allò que ens passa.

La idea de que les persones amb patiment psíquic estan “malaltes” pressuposa que la problemàtica es troba en l’interior dels individus, que és una qüestió d’origen biològic i que necessita un abordatge/tractament clínic. Però les 700.000 persones diagnosticades de depressió a Catalunya difícilment poden ser explicades des del discurs de la malaltia o des del relat de la manca de serotonina. Són un problema social al que difícilment trobarà solució des de propostes sanitàries.

Per aquest motiu, i amb la voluntat de contribuir a la transformació dels relats i narratives disponibles en relació a la salut mental, totalitzades pel discurs mèdic i per la mirada individualista i normativitzadora, publiquem aquesta petita guia d’ús del llenguatge.

A la guia hi trobareu algunes propostes en relació a l’ús de llenguatge, reflexions en torn a les violència encoberta d’expressions que formen part del llenguatge col·loquial, així com un glossari que recull conceptes no estigmatitzants en relació a les experiències, les identitats, les estructures de poder, les veus en primera persona…