L’acompanyament emocional individual també mostra els malestars col·lectius
Des del servei d’assessorament i mentoria de La Dula, hem acompanyat individualment a aquelles joves interessades en treballar la vessant emocional i mental per alleugerir el camí laboral i/o formatiu.
Durant el primer any del projecte vam acompanyar a 11 persones i durant la meitat d’aquest segon any han començat el seu procés 24 persones noves. El primer any vam teixir xarxa i aliances amb serveis d’ocupació laboral, equipaments juvenils, professionals de centres d’educació post-obligatòria, Referents de Benestar Emocional Comunitaris dels Centres d’Atenció Primària així com entitats i serveis sociocomunitaris. D’aquesta manera, poc a poc s’ha vist un augment de la demanda del nostre servei durant el 2024 i hem tingut habilitada una llista d’espera.
Els malestars detectats han estat lleus i moderats relacionats especialment amb situacions familiars complexes, baix nivell socioecomòmic o persones en situació irregular. Per altra banda, també hem atès joves amb situacions més complexes que han requerit derivació a serveis especialitzats en salut mental i/o Centres d’Atenció Primària.
Cadascuna de les persones ha pogut ser atesa individualment durant 14 sessions per una professional psicòloga general sanitària de la Cooperativa Espai Nacre SCCL.
Breus reflexions sobre l’acompanyament emocional
Sense salut mental les oportunitats per la inserció laboral o retorn al sistema educatiu es redueixen significativament. Aquesta és la premisa amb la que hem treballat per pal·liar la discriminació que existeix en diversos col·lectius vulnerables i clarament vulnerats.
Després de més d’un any i mig oferint aquestes sessions d’acompanyament, hem observat una gran demanda de persones racialitzades així com persones supervivents de situacions d’abús i trauma en contextos familiars, laborals o de parella.
Hem detectat també una centralització de serveis a nivell comarcal que dificulten el desfer-se’n de la solitud no volguda tan present en els joves d’avui en dia. Des del servei entenem la salut mental com a comunitària i la prescripció social cap a actius del territori ha estat una de les peces clau en la nostra intervenció per tal d’enfortir socialment les xarxes i promoure espais de suport mutu.
Per últim, hem evidenciat una vegada més la manca de recursos públics destinats a la salut mental i a la vegada el gran potencial del model comunitari respecte el benestar emocional personal i de la societat.
